Comparteixo l’entrevista que m’han fet i publicat al Consell Esportiu de L’Hospitalet.

Entrevista a Àlex Porqueras, autor de “Molta gent ha fet molt”

El passat dijous 27 d’abril es va presentar “Molta gent ha fet molt”, llibre dels 40 anys del Consell Esportiu de l’Hospitalet. Hem parlat amb l’autor, Àlex Porqueras, un home orgullós de la seva feina i agraït per tot el suport rebut, abans i després del llibre.

acte1

  • Després de més d’un any de feina, el llibre ja és una realitat. Deu seu un moment emocionant per a tu.

Sí, ha estat un temps de molta feina. Numèrica i esquemàticament ho podríem dividir en 3 mesos de preparació, 6 mesos de recollida de dades, estudi i ordenació i altres 6 de maquetació i escriptura. En la mesura que anava endinsant-me en la preparació del llibre s’anava dibuixant una història de L’Hospitalet que cada vegada donava més sentit al llibre.

Aquest és un llibre que vol reconèixer la feina de moltes persones que han treballat molt, sovint de forma altruista, per tal que tothom pugui gaudir de l’esport. Hi ha un bon reguitzell de noms, alguns molt coneguts, que si Déu vol ens miraran amb un somriure des del cel: Sergio Manzano, Juan Antonio Bastante… tots veient com celebrem aquest 40 aniversari del Consell Esportiu de LH.

És un homenatge a totes les entitats actuals, i a totes les persones implicades, que fan possible que l’esport escolar de L’Hospitalet gaudeixi del bon moment actual.

Com ja he dit alguna vegada, el llibre va sorgir tot parlant amb un amic periodista. Conversant sobre el meu bloc, on escric habitualment sobre virtuts i valors de l’esport i sobre educació, em va animar a fer alguna cosa semblant però de L’Hospitalet. Després de la nostra conversa l’hi vaig dir: ho dius en serio? jo? Poca feina tinc! va!…

Poques setmanes després d’aquella conversa, al Nadal de 2015, estant d’excursió amb uns amics a la muntanya -sortir a la muntanya és una afició que m’encanta-, va ser el lloc i el moment de reflexionar i repensar-ho. Els que m’acompanyaven van posar llenya al foc i també em van animar a fer-ho. Tot just al tornar, al gener de 2016, em vaig reunir amb en Cris Plaza per explicar-li la idea. Li va semblar molt bé i vam quedar que ho presentaria a la propera reunió del Comitè Assessor del Consell. Durant aquella reunió aquest projecte es va convertir en una realitat que hem pogut assaborir ara un any després.

  • Dijous passat, a la presentació, vam poder gaudir d’una sala plena i d’un acte molt emotiu. Més motius per sentir-te orgullós.

Sí, no puc fer altra cosa que donar les gràcies a tots els que van venir a la presentació i molts d’altres que per impediment laboral, distància o salut, no van poder ser-hi, però han recolzat per les xarxes socials tot l’acte. Tanmateix, el llibre és l’excusa, el que val la pena és poder gaudir, amb la gran família de l’esport escolar, d’aquest aniversari.

Gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet, tant a Núria Marín com a Cristian Alcázar, també a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on en Gerard Figueras ha estat sempre donant suport al llibre. També a Jaume Domingo, de la Unió de Consells Esportius de Catalunya.

Gràcies als mitjans de comunicació i diferents periodistes de la ciutat que van donar-l’hi una més que correcta cobertura. Concretament vull agrair-ho a: Pere Montesinos, Sergio Esparza, Montse Maneja, Francisco Durán, Carles Pulido, Òscar Milla i Jordi Mèlich i la fantàstica moderació de l’acte per part de l’Andrés Rubio.

  • Sempre parles amb molta estima de totes les entitats i les persones que t’han ajudat, claus en la confecció del llibre.

Aquest llibre no hagués estat possible sense el recolzament de tots els amics i companys del Club Nargó, del meu Club, que durant tots els mesos que he estat més centrat en aquest projecte m’han ajudat amb els seus ànims. I també tapant els forats que deixava en el dia a dia de l’activitat del Club. Tampoc em puc oblidar de l’Álvaro que va ser un gran recolzament en la maquetació i en el dia a dia del llibre i de l’Abel, que en va fer tota la correcció ortogràfica.

També un recolzament de tots i cadascun dels col·laboradors del Consell. Començant per en Cristian Alcázar, en Cris Plaza i l’Eduard Galí i tota la resta de treballadors, que són els qui a l’ombra, no acostumen a pujar a l’escenari, treballen dia a dia, setmana rere setmana, perquè milers d’esportistes de la nostra ciutat puguin gaudir de l’esport, solucionant la infinitat de problemes i imprevistos que hi ha.

  • Imagino que també hi haurà hagut algun problema, per petit que fos.

De dificultats n’hi van haver una colla, però com tot a la vida, amb ganes, un somriure i treball (finalment molt més del previst), s’han anat solucionant.

Com anècdota, una dificultat és la que hem vaig trobar quan l’Álvaro, amb qui més he treballat aquest llibre, se’n va anar a viure a València. Tot i així, gràcies a les noves tecnologies i que els dies tenen 24 hores hem pogut treballar de valent.

  • I com moltes vegades es diu, no estan tots els que són, però sí que són tots els que estan. La selecció d’imatges i persones deu haver estat una feina molt complicada.

Sí, aquest ha estat un tema no gens fàcil. L’habilitat d’en Cris Plaza a fotografiar tots els moments i situacions, tasca d’agrair per l’extens arxiu que queda al Consell, però molt laboriosa per fer un correcte resum, fer una selecció procurant no deixar-te a ningú. Aquí els treballadors del Consell, grans coneixedors de l’activitat setmanal, m’han facilitat molt la feina fent unes seleccions prèvies.

Gràcies també a moltes entitats i clubs que ens han fet arribar les seves fotografies, texts i històries per incloure-les al llibre.

Dins les fotos, hem volgut crear un apartat pels àrbitres, un col·lectiu la majoria de vegades criticat i molt poc valorat. Què seria la competició sense ells? Des d’aquestes línies, tal i com vaig fer en un article del meu bloc que va superar ràpidament el miler de visites, us vull agrair el vostre treball.

Com ja hem dit, tots aquells que trobeu a faltar alguna fotografia o bé que detecteu alguna errada, podeu fer arribar els vostres comentaris al correu del Consell Esportiu (cehospitalet@cehospitalet.org), amb tot el que rebem valorarem fer una nova edició del llibre, tot i que d’entrada únicament la puguem fer en digital.

  • Ja ho vam comentar a l’acte de presentació, però la teva feina al Consell queda segellada per sempre. Aquest llibre sempre hi serà.

Sí, al Consell vèiem que feia falta un llibre. D’aquesta forma queden per la història moltes cares, molts noms i moltes històries de molta gent.

Per part meva, segueixo amb totes les ganes de poder continuar col·laborant amb el Consell mentre faci falta. Tant jo, com la resta dels membres del Comitè Assessor i d’altres Comitès del Consell, que col·laborem de forma altruista, som conscients que cal implicació i ganes per seguir empenyent les activitats del Consell, tot compaginant-ho amb el nostre treball professional, club, família i amics.

En darreres converses amb l’Eduard Galí, director del Consell, està sortint habitualment la preocupació per aconseguir que l’esport de l’Hospitalet se segueixi practicant sense deixar de banda els valors i les virtuts tan pròpies del bon esportista.

Personalment el tema de la formació del jovent, de la pràctica esportiva amb valors, és un tema que m’apassiona. A través del Consell creiem que podem ajudar de moltes maneres: amb sessions a delegats, entrenadors i àrbitres, mitjançant el foment de les bones pràctiques, a través de la formació als esportistes i als seus pares, que no oblidem que són els principals responsables de la formació dels fills, etc.

És un tema en el qual em podria allargar moltíssim, però ho deixo pel proper projecte que tinc entre mans: un altre llibre, una guia pràctica, realista i propera de com fer i viure l’activitat esportiva amb valors. Voldria transmetre allò que va dir en Pierre de Coubertin, considerat el fundador dels Jocs Olímpics: “L’esperit olímpic procura crear un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, en el valor educatiu del bon exemple i en el respecte universal dels principis ètics fonamentals.”

Molt resumit: únicament podrem viure aquests grans valors i ideals de l’esport si procurem diàriament viure’ls així. En la competició voler guanyar, si, però també saber perdre.

  • I ja per acabar, no sé si tens algun recordatori especial en aquest moment?

Igual com acabo del pròleg del llibre, acabo content de veure que l’esport a L’Hospitalet, tot i les seves dificultats, està més viu que mai: és creatiu, és jove, és fort, és ferm i es nota que MOLTA GENT HA FET MOLT.

Per finalitzar, parteixo d’una de les premisses que recordem els professionals de l’esport: l’esport ha de ser una eina, un mitjà per aconseguir uns valors, unes virtuts interioritzades i posades en pràctica, d’uns hàbits positius, que estructuren i donen forma a l’activitat esportiva.

Gràcies, seguiu —seguim— així. Per molts anys!

—–

Pots veure un reportatge fotogràfic extens de l’acte al següent enllaç:
https://flic.kr/s/aHskVVYTDb (gràcies a Paula Martínez)

També el reportatge que va publicar TV L’Hospitalet sobre la presentació del llibre:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/entitats/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/11494444